APRENENT A PASSAR PROVES

La prova de la qual parlaré a continuació es el WISC-IV el test/escala d’intel·ligència de Wechsler. Aquesta prova té com a objectiu obtenir informació sobre els processos neurocognitius del alumne examinat.

WISC-IV

Les proves o test del WISC-IV es poden agrupar dins dels quatre grups següents: comprensió verbal, raonament perceptiu,velocitat de processament, memòria de treball. Així doncs dins de cadascun d’aquests grans grups trobem els diferents tests que formen el WISC-IV.

Comprensió verbal: es mesura la intel·ligència cristal·litzada i representa la capacitat de raonar amb informació prèvia.   

Dins d’aquest grup trobem els test de;

-          Semblances: aquest test consisteix en que el nen ha de dir en que s’assemblen dues paraules referides a objectes comuns. Ex; poma i pera.

-          Vocabulari: aquesta activitat consta de dos tipus d’elements, en un el subjecte ha d’anomenar diversos dibuixos recollits a un quadern d’estímuls, en l’altre ha de donar la definició de paraules que l’examinador llegeix en veu alta

-          Comprensió: consisteix en preguntes dirigides a avaluar fins quin punt el subjecte entén els principis generals i les situacions socials.

-          Informació : es una de les activitats optatives del test, i tracta de de contestar preguntes sobre temes de cultura general molt diversos.

-          Endevinalles: es un dels altres tests optatius, en que el subjecte ha d’identificar una sèrie de conceptes comuns a partir de certes claus i pistes que se li van proporcionant.

Raonament perceptiu;  es una mesura de raonament fluid que implica flexibilitat i rapidesa per resoldre problemes no habituals. Mesura el processament espacial i la integració visiomotora

-          Cubs; es tracta d’una prova clàssica i es un test principal del raonament perceptiu. L’alumne veu un model construït o una imatge en el quadern d’estímuls i el reprodueixi en un temps limitat mitjançant l’ajuda d’uns cubs de color blanc i vermell.

-          Conceptes: el subjecte veu dues o tres files de dibuixos i ha de seleccionar un dibuix de cada fila per formar un grup que tingui una característica comú

-          Matrius; l’alumne ha de completar una matriu incompleta seleccionant una entre cinc opcions de resposta que es presenten.

-          Figures  incompletes; es un test optatiu que consisteix en assenyalar o anomenar en un temps limitat la part important que falta a cada un dels dibuixos que li van ensenyant.

Memòria de treball: es mesura la memòria a curt termini que reflexa la capacitat per retenir treballar i operar temporalment amb certa informació i generar una resposta. Implica atenció, concentració control mental i raonament.

-          Dígits; esta format per dues part; dígits en ordre directe i dígits en ordre invers. En la primera part l’alumne ha de repetir la llista de xifres en el mateix ordre que utilitza l’examinador, en la segona part ha de dir la llista de xifres en l’ordre invers.

-          Lletres i números: es llegeix al subjecte una llista de xifres i lletres i aquest ha de recordar-les i ordenar les xifres en ordre ascendent i les lletres en odre alfabètic

-          Aritmètica: el nen ha de resoldre en un temps límit una sèrie de problemes aritmètic que es plantejen al alumne de manera oral

Velocitat del processament: avalua la velocitat per realitzar tasques de tipus mecànic.

-          Claus: el subjecte a la vista del aparellament entre símbols i formes i certs números , ha de dibuixar una figura adequada en el lloc corresponent, descobrint així la clau que fa lligar les figures i els números en un temps limitat.

-          Cerca de símbols: l’alumne observa un grup de símbols de recerca i ha de dir en un temps limitat si el símbol o símbols que es presenten coincideixen amb el grup de recerca.

-          Animals: el subjecte observa dos grups de dibuixos, uns dibuixos ordenats i un altre amb els dibuixos desendreçats, es a dir barrejats aleatòriament, així doncs ha de marca en un temps límit els dibuixos que s’indiquen

Durant la realització de la prova, la Psicpedagoga anota observacions important respecte el comportament del l’alumne envers el test, la seva manera de parla, les respostes que dona etc..

La correcció de la prova es fa un cop finalitza amb ajuda del manual d’aplicació, ja que hi ha puntuació que pots obtenir directament es a dir anotant a la vegada que l’alumne respon i d’altra que l’ha de valorar amb ajuda del manual, especialment les proves de l’àrea de comprensió verbal.

Un cop calculades totes les puntuacions directes s’anoten a la graella i es consulten al barem les puntuacions compostes així doncs ja tenim totes les dades necessàries per dibuixar les gràfiques de cada grup i la gràfica composta de tots els grups.

Els resultats es poden interpretar amb ajuda de la guia per a la interpretació.

DIARI; PRIMERES SESSIONS DE PRACTIQUES

Primeres sessions de practiques

A continuació us explicaré com s'estan desenvolupan les meves practiques, ja que a mesura que passen els dies i  les sessions, les ptactiques es van posant interesants...

Un cop van acceptar-me el centre de practiques EAP de Gràcia,vaig posar-me en contacte amb la meva tutora per tal de poder concertar una reunió amb la directora, per tal de poder-me presentar, acabar de signar el conveni i concretar l'horari de pràctiques. A més vaig poder coneixer les oficines del EAP i de  la resta de serveis educatius del barri. Un cop fetes les presentacions, vam donar per començades les PRACTIQUES.

L'horari de practiques que vam concretar va ser el següent: Durant els mesos de setembre, ocutbre, novembre, desembre i gener; tots els dilluns acompanyaria a la Psicopedagoga del EAP a un dels centre d'educacio primaria al que hi acudeix i assessora, per tal de veure com desenvolupa la seva tasca en aquesta escola.

A mes,vam concretar l'assistencia a diferents reunions a les oficines i despatxos del EAP per poder veure el funcionament i la coordinacio d'aquest.

Per altra banda tambe vam concretar la estada a un altre de les escoles que la Psicopedagoga assessora durant dos dies diferents un dia al desembre i un altre al gener.

I per ultim de manera mes informal vam quedar que tots els divendres a la tarda i alguna tarda mes dimarts i dijous podia anar al EAP a consultar documentació interna, casos, i fer treball personal.

1 sessió: 

En aquesta primera sessió vaig poder conèixer la forma en la que s'organitzen les escoles amb l'EAP. aquella primera sessió era el primer dia del curs que la psicopedagoga estava desprès de vacances, va ser per això que van convocar una reunió de tots els serveis educatius per tal de presentar el pla d’actuació del serveis educatius a l'escola i signar-lo. 

2 sessió:

Observació a l’aula, amb l’objectiu de fer una ultima observació de l’alumne abans d’elaborar el dictamen. La psicopedagoga a d’elaborar el dictamen del alumne A, tal i com van quedar amb la família en la darrera reunió a final de curs de l’any passat. Es per això que decideix fer la ultima observació del alumne A a l’aula per tal d’assegurar-se  tenir tota la informació necessària. El tipus d’observació que segueix no esta determinada per cap qüestionari, ni taula d’observació ni res per l’estil, ella es limita a observar a l’alumne A a l’aula i veure com es comporta com actua, com treballa, com es desenvolupa. Pren notes del seu comportament i la seva actitud tipus (es mostra inquiet, insegur perquè mira als companys..). La mestra del grup que la psicopedagoga observa li demana aquesta que observi altres alumnes de l’aula que pensa que tenen dificultats o algun tipus de “trastorn”

La psicopedagoga m’explica que ella no segueix cap tipus de taula d’observació per recollir informació en aquest tipus d’observacions, la única taula d’observació que segueix es quan a una escola bressol a de fer algun dictamen, ja que diu que es difícil en nens tant petits determinar segons quins comportaments i/o actituds.

CAD; reunio de la comissio per parlar del casos a l’escola

3 sessió

Una de les tasques de la psicopedagoga al centre es fer el traspàs a l’educació secundaria del alumnes de 6é que l’escola enviarà l’any següent, així doncs, la psicopedagoga revisa els casos per tal de poder elaborar un informe de traspàs d’informació d’un EAP a un altre i d’un centre a un altre. Es per això que els alumnes amb dictamen i aquells en el que l’EAP a intervingut d’alguna manera la psicopedagoga ha de fer una revisió del cas i tancar aquest a l’escola primària i fer el traspàs al centre d’educació secundaria.

Segons l’alumne la revisió del cas es dura d’una manera o altre, el primer alumne que revisa el cas es un alumne sense dictamen que ha rebut tractament al CDIAP i CSMIJ.

Sessió amb l’alumne: La psicopedagoga recull a l’alumne a l’aula i li emana que porti amb ell carpeta i agenda. Un cop arriben a l’aula on treballaran, la psicopedagoga es presenta per tal de calmar al alumne i que aquest entengui que passa. Un cop presentats, la psicopedagoga li fa un seguit de preguntes al alumne tipus ; quin dia es avui, qui es la teva tutora, quines assignatures t’agraden i quines no, quines has suspès el darrer any, rep ajuda externa, com es la teva família, amb qui vius…. Un cop fetes aquestes preguntes la psicopedagoga passa a observar l’agenda de l’alumne per veure si aquest pren nota del deures, sap utilitzar-la, porta tota la feina escolar al dia etc.. També li demana al alumne que li mostri alguna redactat elaborat per ell, d’aquesta manera la psicopedagoga pot veure com s’expressa per escrit l’alumne, (faltes, expressions, tipus de redactat…) Per últim li proposa al alumne la realització d’una prova escrita de llengua i un altre de matemàtiques, mitjançant les quals te intenció de determinar en quin punt es troba l’alumne, per sota d’un quart curs de primària, just en el curs o per sobre, ( el tipus de prova que realitza es de nivell de 4t de primària )

4 sessió

Revisió d’un altre cas d’alumne de 6é. Preguntes inicials, revisió carpeta agenda, pas de la prova de llengua i matematiques..

Reunió de CAD Gran; reunió de presentació del curs a la CAD (comissió d’atenció a la diversitat gran ) formada per mestres educació especial, psicopedagoga EAP, cap estudis, educador socials del centre, responsable ILEC, coordinadora ILEC de l’escola. En aquesta reunió es presenten les diferents persones que la formen, i esmenten breuement l’horari que faran i els casos que tracten.

5 sessió                                                                                                                                       

Revisió d’un altre cas d’alumne de 6é. La psicopedagoga decideix passar-li la prova WISC IV. Passem la prova WISC IV a alumne en qüestió, la psicopedagoga em mostra com es passen aquest tipus de proves, com funcionen de que es tracten etc..

6 sessió

Seguiment dels casos de 6é, la psicopedagoga segueix amb la revisió dels casos, en aquest cas un alumne amb dictamen, l’únic de 6é que en té. Aquest dictamen venia elaborat per psicopedagog de l’escola de la qual va arribar a P5. Aquest dictamen es vol revisar abans de passar a secundaria.

La psicopedagoga agafa a l’alumne i segueix els mateixos passos que amb els anteriors alumnes, a diferencia que aquest un cop fetes les preguntes i revisades l’agenda , la carpeta i alguna redacció, la professional del EAP li emana al alumne que faci un dibuix de la família, sobre el qual realitza un seguit de preguntes un cop l’alumne finalitza aquest.  Així doncs, la psicopedagoga li pregunta al alumne; ( a qui has dibuixat, qui es cadascú, estan contents, tristos, que fan…) La prova del dibuix de la família també es una prova recurrent i útil per als psicopedagogs que permet entreveure alguns aspectes emocionals característics del alumne.

CAD; en aquesta sessió s’ha fet una reunió de la  comissió d’atenció la diversitat, a la qual han acudit les dues mestres d’educació especial, la cap d’estudis i la psicopedagoga, en aquesta reunió la psicopedagoga ha fet un traspàs d’informació desprès d’haver parlat amb altres professionals que tracten alumnes del centre. Revisen noves demandes que les tutores fan arribar a la psicopedagoga i valoren l’ordre d’importància.

Estades al EAP; durant aquest temps he anat en 4 ocasions a les oficines del EAP allà he treballat amb la psicopedagoga. Hem elaborat conjuntament el dictamen del alumne A, he recopilat informació necessària per a la elaboració de la PAC 1 sobre el pla d’actuació del serveis educatius, l’organització i funcionament  de l’EAP, he conegut les instalacions i els espais que formen l’edifici on es troben els despatxos del EAP i he pogut presenciar una reunio de coordinacio de l’EAP en la qual han assisitit els diferents psicopedagogs del EAP, la directora, el treballador social i les fisoterapeutes.

DEBAT PAC 1

Durant el debat realitzar del 27 al 30 d’octubre, vaig participar en tres dels cinc temes proposats, responen a les preguntes següents;

  Estratègies per vendre la figura del psicopedagog dins el centre de treball per tal que sigui coneguda i reconeguda. Heu detectat que les seves funcions se solapin amb la d’altres professionals als vostres centres de pràctiques?

La línea  de debat que s’ha creat entorn aquesta pregunta ha estat bastant concreta, els diferents participants, han explicat i compartit amb la resta les estratègies que segueixen els diferents centres i institucions, on estan realitzant les practiques, per donar a conèixer i vendre la figura del psicopedagog. Cal dir que en gran mesura aquestes estratègies coincideixen i que encara que s’expliquin d’una manera o altre, l’objectiu es el mateix. 

-Reunió informativa per les famílies, a les reunions d’inici de curs, es pot presentar a les famílies la figura del psicopedagog, les seves tasques i la seva dedicació al centre.

-Creació de la comissió d’atenció a la diversitat a tots els claustres. Formada per la cap d’estudis, Mestres d’educació especial, psicopedagoga de l’EAP i a la qual el tutor/a que ho necessiti pugui acudir aquestes reunions i fer diferents demandes a la comissió.

-Presentació del psicopedagog en un claustre d’inici de curs, en el qual es posi en coneixement del equip de mestres l’horari d’aquest al centre, i fins i tot el pla de treball que seguirà.

-Facilitar als mestres les tasques de derivació d’alumnes per tal que el psicopedagog pugui assessorar el més ràpidament possible als docents quan ho necessitin.

-Informar als mestres i les famílies de les tasques concretes que desenvolupa el psicopedagog al centre quin es el seu paper i quines son les seves funcions, es a dir donar a conèixer la seva figura. I sobretot explicar i exposar les funcions que pot desenvolupar. (assessorar, col·laborar, redirigir…)

-Col·laboració del psicopedagog en reunions d’avaluació , reunions de pares i reunions de coordinació del equip d’educació especial i direcció.

-Proposta de creació de programes d’assessorament global de centre i poder intercanviar programes i estratègies d’assessorament entre psicopedagogs.

- Recopilació d'experiències destinades a la formació específica per als directors i una formació dels professionals davant de necessitats emergents del sistema educatiu mateix... en definitiva, elaborar documentació (potser des del propi departament) que constés d'un seguit de casos pràctics amb la fi que els psicopedagogs disposessin d'un ventall prou ampli de recursos per tal «d'educar» les plantilles dels centres en el treball col·laboratiu que es promulga des de la formació inicial de psicopedagogia.  

Un cop els participants van exposar les estratègies que seguien els seus centres de practiques, es va començar a encaminar el debat cap a un altre de les qüestions, “es solapen les funcions entre professionals”?, així doncs, les segones aportacions gairebé totes buscaven respondre aquesta qüestió de la qual em pogut concloure que en general si les funcions de cada professional estan ben distribuïdes, marcades i explicades es difícil que aquestes es solapin. Si tot funciona correctament, el treball es caracteritza per ser cooperatiu i coordinat, un dels objectius principals que pretenen aconseguir els psicopedagogs en moltes de les seves propostes d’ intervenció.

Com s’integren les intervencions que es duen a terme fora del centre per part d’altres professionals (psicoteràpies... reeducacions...)? Com es coordina el psicopedagog amb aquestes intervencions? Li suposa molt de temps? Quins problemes sorgeixen? Com es resolen? 

Durant el desenvolupament d’aquest debat, els participants també han exposat les seves observacions en els seus centres de practiques, tot explicant com es coordinen els diferents professionals,com s’integren les intervencions que es duen a terme fora del centre, el temps que dediquen  entre d’altres qüestions.  En primer lloc, cal dir que les respostes i les aportacions dels diferents participants son bastant iguals, tots descriuen que als seu centre les coordinacions entre els diferents professionals suposen un part important del temps de treball, aquestes coordinacions es fan mitjançant reunions, trucades, e-mails, informes, i  tenen com objectiu compartir l’estat del alumne en els diferents espais, les observacions i conclusions extretes per part de cada professionals, els assessoraments i objectius que busquen aconseguir i finalment determinar una mateixa línea de treball amb l’alumne per assegurar un bon desenvolupament d’aquest i de les diverses intervencions.

Els psicopedagogs del EAP acudeixen als centres amb els quals treballen i aprofiten per establir reunions de coordinació amb mestres, famílies, altres professionals educatius (serveis socials, psicòlegs privats etc).  A més, tots els participants coincidim en que les coordinacions són imprescindibles i útils, i que tot i que de vegades el temps que s’ha de dedicar es extens, es necessari per aconseguir l’èxit. Un altre dels aspectes que apareixien esmentats al debat es que el temps de dedicació que tenen establerts els psicopedagogs als centres, hauria de ser mes extens, ja que amb 5 hores setmanals i quinzenals, no s’arriba a fer front a totes els casos de NEE.

Pel que fa als problemes que sorgeixen, cal dir que els participants coincideixen en que gairebé són inexistents ja que tant amb serveis públics com privats d’una manera o altre s’acorda realitzar una coordinació, a més des d’un bon principi tan uns com altres comparteixen estratègies d’intervenció i fins i to abans de coordinar-se ja treballen en la mateixa línea, i l’únic que els hi cal fer es  complementar-se i compartir informacions.

Quins procediments, mètodes es poden fer servir per elaborar el pla de treball del psicopedagog? Com es pot arribar a un equilibri entre les normes oficials que regulen el seu treball, les directrius del centre i la formació del psicopedagog? Als centres de pràctiques trobeu que el psicopedagog té un marge de llibertat per tal de poder dur a terme

 A l’ EAP on estic fent les practiques el procediments que segueixen per elaborar el seu pla de treball es recullen en plans d’actuació. Cal dir que l’ EAP funciona per zones i districtes i que cada districte de Barcelona gaudeix dels seus serveis educatius.

Els EAP formen part dels serveis educatius i juntament amb aquests es crea anualment un pla d’actuació en el qual es recullen les tasques a grans trets que desenvoluparan els serveis educatius en cada centre, amb quina temporalitat i freqüència i en base a quina línea de treball. En aquest document es recull els centres als qual ofereixen servei, quins objectius de treball tenen i descriuen breuement quin tipus de tasques desenvoluparan.

A part, cada EAP elabora un pla d’actuació amb cada centre concret, on es recullen els objectius que el psicopedagog té en vers al centre, el tipus de tasques que desenvoluparà, quina temporalització seguirà i fins i tot de quina manera es coordinarà amb la resta de serveis educatius i professionals.

Cal dir també que les direccions tenen molt a veure i poden arribar a determinar aspectes com al temporalització, es a dir cada quan ha d’anar el psicopedagog al centre, quines tasques primordials volen que desenvolupi i quins i de quina manera ha d’assessorar els casos, es a dir intervenint directament o indirectament, fent més èmfasis en allò que es principal…

En el cas concret del meu centre i la psicopedagoga amb la qual estic treballant, he pogut observar que te un marge de llibertat important, que té molt definides les tasques que volen que desenvolupi però  sempre seguint l’ordre que ella consideri oportú i respectant i valorant sempre les seves indicacions i el seu assessorament. En definitiva, té tasques marcades, com ara reunions de coordinació o de comissió d’atenció a la diversitat però desprès pot estudiar els diferents casos en l’ordre que consideri i fer les actuacions que cregui convenients sempre amb recolzament directiu.

GRACIES AQUEST TIPUS DE DEBATS ES POT REFLEXIONAR ENCARA MÉS SOBRE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG EN EL DIFERENTS ESPAIS EDUCATIUS.

DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT

ON FAIG LES PRACTIQUES?

L’EAP escollit per a realizar el meu Practium I es l’EAP de Gràcia el qual es troba situat al carrer Mare de Déu de la Salut al barri de Gràcia a Barcelona. Aquest  EAP dona suport a 41 centres diferents entre els quals es troben, escoles bressols, escoles d’educació primària i secundaria publiques i concertades i centres d’educació especial del districte. Cal tenir em compte que el numero d’hores de dedicació per part del psicopedagog varia segons el tipus de centre i les característiques d’aquests. La meva tutora de practiques al EAP es una psicopedagoga que treballa a 5 escoles (una escola bressol 3 escoles de primaria i un institut), i en concret nomes es a dues d’elles on jo l’acompanyo. A més també faig algunes hores a les oficines del EAP on ens dediquem principalment a elaborar informes,  omplir papers, fer reunions de coordinació, reflexionar sobre els diferents assessoraments proposats.. 

Al EAP es distribueixen els diferents centres de manera equitativa entre els psicopedagogs  per tal que tots estiguin atesos en les mateixes condicions.  L'EAP de Gràcia es considera com a un més dels serveis que en conjunt, tenen com a funció atendre les necessitats dels infants i joves del districte des dels àmbits educatiu, sanitari i social, per això procurem treballar coordinadament amb la resta de serveis.

Per altra banda cal dir que l’EAP de Gracia esta format per sis psicopedagogs, un fisioterapeuta, i un treballador social. I les funcions i serveis principals que desenvolupen son:

FUNCIONS

“Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l'alumnat, conjuntament amb el professorat i d'altres serveis específics per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas”.

-“Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes, conjuntament amb el professorat i d'altres serveis específics”.

-“Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l'atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes”.

-“Assessorament a l'alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb l'orientació personal, educativa i professional”.

-“Col·laboració amb els serveis socials per tal d'oferir atenció als alumnes i les famílies que ho necessitin. Oferta de recursos, infrastructura i de serveis als centres docents i al professorat per tal que disposin de material específic de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d'utilització”

SERVEIS

“Valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials”
“Suport als docents”
“Orientació alumnes i a les seves famílies”