Durant el debat realitzar del 27 al 30 d’octubre,
vaig participar en tres dels cinc temes proposats, responen a les preguntes següents;
Estratègies per vendre la figura del
psicopedagog dins el centre de treball per tal que sigui coneguda i reconeguda.
Heu detectat que les seves funcions se solapin amb la d’altres professionals
als vostres centres de pràctiques?
La línea de debat que s’ha creat
entorn aquesta pregunta ha estat bastant concreta, els diferents participants,
han explicat i compartit amb la resta les estratègies que segueixen els
diferents centres i institucions, on estan realitzant les practiques, per donar
a conèixer i vendre la figura del psicopedagog. Cal dir que en gran mesura
aquestes estratègies coincideixen i que encara que s’expliquin d’una manera o
altre, l’objectiu es el mateix.
-Reunió informativa per les famílies, a les reunions d’inici de curs, es
pot presentar a les famílies la figura del psicopedagog, les seves tasques i la
seva dedicació al centre.
-Creació de la comissió d’atenció a la diversitat a tots els claustres.
Formada per la cap d’estudis, Mestres d’educació especial, psicopedagoga de
l’EAP i a la qual el tutor/a que ho necessiti pugui acudir aquestes reunions i
fer diferents demandes a la comissió.
-Presentació del psicopedagog en un claustre d’inici de curs, en el qual
es posi en coneixement del equip de mestres l’horari d’aquest al centre, i fins
i tot el pla de treball que seguirà.
-Facilitar als mestres les tasques de derivació d’alumnes per tal que el
psicopedagog pugui assessorar el més ràpidament possible als docents quan ho
necessitin.
-Informar als mestres i les famílies de les tasques concretes que
desenvolupa el psicopedagog al centre quin es el seu paper i quines son les
seves funcions, es a dir donar a conèixer la seva figura. I sobretot explicar i
exposar les funcions que pot desenvolupar. (assessorar, col·laborar,
redirigir…)
-Col·laboració del psicopedagog en reunions d’avaluació , reunions de
pares i reunions de coordinació del equip d’educació especial i direcció.
-Proposta de creació de programes d’assessorament global de centre i
poder intercanviar programes i estratègies d’assessorament entre psicopedagogs.
- Recopilació d'experiències destinades a la
formació específica per als directors i una formació dels professionals davant
de necessitats emergents del sistema educatiu mateix... en definitiva, elaborar
documentació (potser des del propi departament) que constés d'un seguit de
casos pràctics amb la fi que els psicopedagogs disposessin d'un ventall prou
ampli de recursos per tal «d'educar» les plantilles dels centres en el treball
col·laboratiu que es promulga des de la formació inicial de psicopedagogia.
Un cop els participants van exposar les estratègies que seguien els seus
centres de practiques, es va començar a encaminar el debat cap a un altre de
les qüestions, “es solapen les funcions entre professionals”?, així doncs, les
segones aportacions gairebé totes buscaven respondre aquesta qüestió de la qual
em pogut concloure que en general si les funcions de cada professional estan
ben distribuïdes, marcades i explicades es difícil que aquestes es solapin. Si
tot funciona correctament, el treball es caracteritza per ser cooperatiu i
coordinat, un dels objectius principals que pretenen aconseguir els
psicopedagogs en moltes de les seves propostes d’ intervenció.
Com s’integren les
intervencions que es duen a terme fora del centre per part d’altres professionals
(psicoteràpies... reeducacions...)? Com es coordina el psicopedagog amb
aquestes intervencions? Li suposa molt de temps? Quins problemes sorgeixen? Com
es resolen?
Durant
el desenvolupament d’aquest debat, els participants també han exposat les seves
observacions en els seus centres de practiques, tot explicant com es coordinen
els diferents professionals,com s’integren les intervencions que es duen a
terme fora del centre, el temps que dediquen
entre d’altres qüestions. En
primer lloc, cal dir que les respostes i les aportacions dels diferents
participants son bastant iguals, tots descriuen que als seu centre les
coordinacions entre els diferents professionals suposen un part important del
temps de treball, aquestes coordinacions es fan mitjançant reunions, trucades,
e-mails, informes, i tenen com objectiu
compartir l’estat del alumne en els diferents espais, les observacions i
conclusions extretes per part de cada professionals, els assessoraments i
objectius que busquen aconseguir i finalment determinar una mateixa línea de
treball amb l’alumne per assegurar un bon desenvolupament d’aquest i de les
diverses intervencions.
Els
psicopedagogs del EAP acudeixen als centres amb els quals treballen i aprofiten
per establir reunions de coordinació amb mestres, famílies, altres
professionals educatius (serveis socials, psicòlegs privats etc). A més, tots els participants coincidim en que
les coordinacions són imprescindibles i útils, i que tot i que de vegades el
temps que s’ha de dedicar es extens, es necessari per aconseguir l’èxit. Un
altre dels aspectes que apareixien esmentats al debat es que el temps de
dedicació que tenen establerts els psicopedagogs als centres, hauria de ser mes
extens, ja que amb 5 hores setmanals i quinzenals, no s’arriba a fer front a
totes els casos de NEE.
Pel
que fa als problemes que sorgeixen, cal dir que els participants coincideixen
en que gairebé són inexistents ja que tant amb serveis públics com privats
d’una manera o altre s’acorda realitzar una coordinació, a més des d’un bon
principi tan uns com altres comparteixen estratègies d’intervenció i fins i to
abans de coordinar-se ja treballen en la mateixa línea, i l’únic que els hi cal
fer es complementar-se i compartir
informacions.
Quins
procediments, mètodes es poden fer servir per elaborar el pla de treball del
psicopedagog? Com es pot arribar a un equilibri entre les normes oficials que
regulen el seu treball, les directrius del centre i la formació del
psicopedagog? Als centres de pràctiques trobeu que el psicopedagog té un marge
de llibertat per tal de poder dur a terme
A l’
EAP on estic fent les practiques el procediments que segueixen per elaborar el
seu pla de treball es recullen en plans d’actuació. Cal dir que l’ EAP funciona
per zones i districtes i que cada districte de Barcelona gaudeix dels seus
serveis educatius.
Els EAP
formen part dels serveis educatius i juntament amb aquests es crea anualment un
pla d’actuació en el qual es recullen les tasques a grans trets que
desenvoluparan els serveis educatius en cada centre, amb quina temporalitat i freqüència
i en base a quina línea de treball. En aquest document es recull els centres
als qual ofereixen servei, quins objectius de treball tenen i descriuen
breuement quin tipus de tasques desenvoluparan.
A part, cada
EAP elabora un pla d’actuació amb cada centre concret, on es recullen els
objectius que el psicopedagog té en vers al centre, el tipus de tasques que desenvoluparà,
quina temporalització seguirà i fins i tot de quina manera es coordinarà amb la
resta de serveis educatius i professionals.
Cal dir també
que les direccions tenen molt a veure i poden arribar a determinar aspectes com
al temporalització, es a dir cada quan ha d’anar el psicopedagog al centre,
quines tasques primordials volen que desenvolupi i quins i de quina manera ha
d’assessorar els casos, es a dir intervenint directament o indirectament, fent
més èmfasis en allò que es principal…
En el cas
concret del meu centre i la psicopedagoga amb la qual estic treballant, he
pogut observar que te un marge de llibertat important, que té molt definides
les tasques que volen que desenvolupi però sempre seguint l’ordre que ella consideri oportú
i respectant i valorant sempre les seves indicacions i el seu assessorament. En
definitiva, té tasques marcades, com ara reunions de coordinació o de comissió d’atenció
a la diversitat però desprès pot estudiar els diferents casos en l’ordre que
consideri i fer les actuacions que cregui convenients sempre amb recolzament
directiu.
GRACIES AQUEST TIPUS DE DEBATS ES POT REFLEXIONAR ENCARA MÉS SOBRE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG EN EL DIFERENTS ESPAIS EDUCATIUS.
